viernes, 28 de enero de 2011
jueves, 27 de enero de 2011
PARTS DE LA BATERIA
Peces:
Bombo: usualment té un diàmetre des de 18 "fins a 26", i una profunditat d'entre 14 "i 22". El més usat és el de 22 × 18 ". El bombo generalment es maneja amb el peu a través d'un pedal amb una maça. També es pot manejar amb un doble pedal, usant els dos peus que, comunament es connecten per mitjà d'un sistema Cardano que activa la segona maça, encara que existeixen diversos sistemes, fins i tot alguns d'activació amb el tac i la punta dels peus. El bombo té la veu més greu i potent de tot el conjunt i, per això, compleix una funció de fonamentació bàsica en la interpretació.
Caixa: sol tenir un diàmetre de 14 ", però n'hi ha des de 10" a 17 ". La profunditat estàndard és 5,5 ", podent variar des de 3,5" (piccolo) fins 8,0 ". A diferència dels altres tambors, la caixa té una bordonera o conjunt de filferros que, col.locada en contacte amb el pegat de ressonància, produeix la seva vibració per simpatia i el característic so a brunzit de la caixa. La seva funció és marcar els compassos, el que no impedeix que es faci servir lliurement aconseguint
canvis en la marxa i / o contratemps.
Tom: des de 6 "fins a 15" de diàmetre. Generalment van muntats sobre el bombo, però si es fan servir més de dos, porten suports addicionals.
Goliath: des de 14 "fins a 18" de diàmetre. Generalment tenen potes individuals, però algunes vegades permeten ser ancorats a un suport de plat.
Generalment els tambors estan fabricats de fusta i el tipus, qualitat i gruix d'aquesta influeixen en la qualitat del so produït.
Platets:
Crash o Rematada: platet mitjà de 14 "a 20". S'utilitza per donar èmfasi en els passatges musicals i per a alguns ritmes.
Ride o Ritme: platet gran el diàmetre varia entre 17 "i 24", encara que hi ha marques a manera de curiositat que els van fabricar de 26 "i fins i tot fins de 32". Els més comuns són els de 20 "i 22". Moltes vegades s'usen per portar el ritme en substitució del hi-hat.
Splash: platet petit que varia de 6 "fins a 13". S'usen per a efectes especials, comunament en passatges de poca intensitat sonora.
Xina: es fabriquen des de 10 "fins a 22". També hi ha el splash-xinesa, de 8 "a 12". S'usen per a efectes. El seu disseny és característic ja que són col locats a l'inrevés.
Crash ride: platerets mitjà-gran de 18 "-20". Hi ha gent que els fa servir com a Crash i com Ride, i gent que els fa servir només com Crash, per la seva major potència.
Charles: sistema que consta de 2 plats instal.lats en un suport amb pedal que permet que un caigui sobre l'altre fent-los sonar. Es fabriquen d'entre 10 "i 15", encara que s'han arribat a fabricar fins i tot de 16 ". El més comú és el de 14". Pot ser normal o edge (vora); aquest últim és que el plat que va a baix ( bottom) té una vora corrugat que dóna un so millor per a certs gèneres. El charles es pot tocar tancat i obert, usant el pedal.
Les configuracions de tambors i platerets es fan a gust del bateria. Per aquest motiu varien les mides i formes i fins i tot marques, ja que cadascuna d'elles ofereixen un so únic i fàcilment característic.
Com he dit, cada music posa al seu gust els timbals i plats, aquí hi ha el video del meu tiet tocant la bateria:
http://www.youtube.com/watch?v=qVZj7OaiDKc
Bombo: usualment té un diàmetre des de 18 "fins a 26", i una profunditat d'entre 14 "i 22". El més usat és el de 22 × 18 ". El bombo generalment es maneja amb el peu a través d'un pedal amb una maça. També es pot manejar amb un doble pedal, usant els dos peus que, comunament es connecten per mitjà d'un sistema Cardano que activa la segona maça, encara que existeixen diversos sistemes, fins i tot alguns d'activació amb el tac i la punta dels peus. El bombo té la veu més greu i potent de tot el conjunt i, per això, compleix una funció de fonamentació bàsica en la interpretació.
Caixa: sol tenir un diàmetre de 14 ", però n'hi ha des de 10" a 17 ". La profunditat estàndard és 5,5 ", podent variar des de 3,5" (piccolo) fins 8,0 ". A diferència dels altres tambors, la caixa té una bordonera o conjunt de filferros que, col.locada en contacte amb el pegat de ressonància, produeix la seva vibració per simpatia i el característic so a brunzit de la caixa. La seva funció és marcar els compassos, el que no impedeix que es faci servir lliurement aconseguint
canvis en la marxa i / o contratemps.
Tom: des de 6 "fins a 15" de diàmetre. Generalment van muntats sobre el bombo, però si es fan servir més de dos, porten suports addicionals.
Goliath: des de 14 "fins a 18" de diàmetre. Generalment tenen potes individuals, però algunes vegades permeten ser ancorats a un suport de plat.
Generalment els tambors estan fabricats de fusta i el tipus, qualitat i gruix d'aquesta influeixen en la qualitat del so produït.
Platets:
Crash o Rematada: platet mitjà de 14 "a 20". S'utilitza per donar èmfasi en els passatges musicals i per a alguns ritmes.
Ride o Ritme: platet gran el diàmetre varia entre 17 "i 24", encara que hi ha marques a manera de curiositat que els van fabricar de 26 "i fins i tot fins de 32". Els més comuns són els de 20 "i 22". Moltes vegades s'usen per portar el ritme en substitució del hi-hat.
Splash: platet petit que varia de 6 "fins a 13". S'usen per a efectes especials, comunament en passatges de poca intensitat sonora.
Xina: es fabriquen des de 10 "fins a 22". També hi ha el splash-xinesa, de 8 "a 12". S'usen per a efectes. El seu disseny és característic ja que són col locats a l'inrevés.
Crash ride: platerets mitjà-gran de 18 "-20". Hi ha gent que els fa servir com a Crash i com Ride, i gent que els fa servir només com Crash, per la seva major potència.
Charles: sistema que consta de 2 plats instal.lats en un suport amb pedal que permet que un caigui sobre l'altre fent-los sonar. Es fabriquen d'entre 10 "i 15", encara que s'han arribat a fabricar fins i tot de 16 ". El més comú és el de 14". Pot ser normal o edge (vora); aquest últim és que el plat que va a baix ( bottom) té una vora corrugat que dóna un so millor per a certs gèneres. El charles es pot tocar tancat i obert, usant el pedal.
Les configuracions de tambors i platerets es fan a gust del bateria. Per aquest motiu varien les mides i formes i fins i tot marques, ja que cadascuna d'elles ofereixen un so únic i fàcilment característic.
Com he dit, cada music posa al seu gust els timbals i plats, aquí hi ha el video del meu tiet tocant la bateria:
http://www.youtube.com/watch?v=qVZj7OaiDKc
miércoles, 19 de enero de 2011
LES BAQUETAS
La bateria es toca amb baquetes o amb escombretes. Les baquetes varien segons el material (fusta, fibra o alumini [ahead]), gruix, longitud, tipus i material de punta (de fusta o de niló, en forma de nou o ovalada) i pes per tocar amb més o menys rapidesa, amb més o menys intensitat, o amb diferents tons en el cas d'usar baquetes de punta de pelfa, segons les característiques de cada bateria.
La millor marca de baquetes que et recomano és VIC Firth, aquesta sens dubte és la millor marca i té una quantitat de models molt gran.
Les baquetes que jo et recomanaria per començar serien unes VIC Firth mesura 7A, donat al fet que aquestes són les més primes, ja que tinguis més practica podràs utilitzar sense problemes unes 5A o 2B, aquestes últimes a les més gruixudes per tocar bateria.
La millor marca de baquetes que et recomano és VIC Firth, aquesta sens dubte és la millor marca i té una quantitat de models molt gran.
Les baquetes que jo et recomanaria per començar serien unes VIC Firth mesura 7A, donat al fet que aquestes són les més primes, ja que tinguis més practica podràs utilitzar sense problemes unes 5A o 2B, aquestes últimes a les més gruixudes per tocar bateria.
sábado, 1 de enero de 2011
TOT EL QUE NECESSITES SABER SOBRE LA BATERIA
Una bateria és un conjunt d'instruments de percussió que, tot i tenint diferents característiques, són tocats per un sol intèrpret. Es pot classificar com una multi-percussió. Tanmateix, a diferència de tota multi-percussió, on els instruments que es poden trobar són triats per un compositor/a, la bateria té una estructura més o menys normalitzada. És a dir, que en la majoria de casos ja se sap quins són els instruments disponibles. Tot i aquesta normalització, el conjunt d'instruments emprat varia sovint, ja que depèn del gust personal de l'intèrpret, del compositor, del director, de les normes de l'estil musical, etc. Com a conseqüència d'aquesta diferència tant gran amb la resta d'instruments de percussió, l'estudi de la bateria necessita d'una especialització fora dels estudis de percussió. Per això, hi ha percussionistes que no tenen noció de bateria i especialistes en bateria que no dominen altres instruments de percussió. Tot i que la bateria és un conjunt d'instruments, és freqüent parlar d'ella com a un únic instrument. Aquesta concepció és errònia però molt arrelada a la societat, degut a diversos motius: el primer és la popularitat que està obtenint la bateria, ja que amb el jazz i la música moderna pren molta importància i el públic es fixa en ella, veient-la com a un únic instrument. El segon motiu és conseqüència de la mateixa paraula que s'utilitza, ja que "bateria", és un substantiu singular i no plural.
Actualment existeixen tres tipus de bateries musicals diferents, i una altra mixta: bateria acústica, bateria electrònica, bateria híbrida i bateria sorda. Tanmateix, el percussor més emprat en una bateria són les baquetes de fusta normalitzades. Per això, es pot dir que el percussor serà el mateix en tots els tipus de bateria, encara que no ho sigui el tipus de superfície percudida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)